13/03/2018 - 22:56

Imatges, paraules i sons

Diu el fotoperiodista Joan Fontcuberta que la fotografia ja no és memòria sinó paraula. Als estudis de Comunicació, a la Universitat Autònoma de Barcelona, els seus llibres eren de lectura obligatòria. Recordo "El petó de Judes. Fotografia i veritat" que llegíem per l'assignatura de fotoperiodisme, impartida pel professor Pepe Baeza. D'això ja fa més de 15 anys. Els temps han canviat i molt més ràpid del que imaginàvem aleshores. Ara es parla de postfotografia. Com ha passat també amb l'escriptura, tothom pot consumir i produir informació i bolcar-la després a la xarxa. El contingut viatja a una velocitat fascinant i esdevé extremadament volàtil. Però la professionalitat només és resultat del treball acurat, honest, precís i contrastat del periodista, per una banda, i del fotògraf, de l'altra. 

A Maoz Eliakim, nascut a Israel i afincat a Reus, el vaig conèixer fa anys en un projecte de comunicació política. És un professional discret i rigorós que té clar l'enfoc abans fins i tot de rebre el briefing. El seu treball fotogràfic és tan extens com curiosa és la seva mirada. Ell mateix el defineix com "true sounds of creativity". La fotografia viatja de la paraula de Fontcuberta als sons d'Eliakim. El llenguatge fotogràfic del segle XXI vol documentar amb naturalitat la vida de les persones que passen circumstancialment o no per davant de la càmera. I és una fotografia viva, que parla i que ressona. Que t'interroga, que t'exalta, que et fa reflexionar a vegades i et fa pensar sempre.

A "Retrats de Vi" vam plantejar-nos la possibilitat de col·laborar amb diferents fotògrafs, fer que cada llibre, cada retrat de vi tingués una mirada pròpia, però les primeres imatges d'Eliakim ens van impressionar tant que vam considerar que havia de ser ell qui traslladés l'esperit de cada enòleg amb imatges sensitives al conjunt del cicle. Va fotografiar Toni Sànchez- Ortiz en un dia gris al Priorat, però fins i tot des de dins de la copa hi sortia llum. A les fotografies s'hi reflectia la mineralitat de la llicorella, la humilitat de l'enòleg, s'intuïa l'olor de sarments cremats, el fred als dits de qui dispara i de qui agafa delicadament la copa...

Realisme fins al punt de situar-te al lloc, les fotografies d'Eliakim són per altra banda extremadament belles. És observador i amant del diàleg, però quan dispara ho fa en silenci. És respectuós. La seva càmera mai intimida. L'enòleg parla, gesticula, camina, poda, verema, tasta, observa... I ell, discret, el segueix de prop i a distància, canvia d'objectiu, de postura, fa equilibris... I li fotografia les mans, el gest, la mirada... O el somriure complaent de mostrar la vinya, el celler o el vi ja embotellat. Els detalls no passen desapercebuts; la seva fotografia els captura i omple de valor. Com també retrata els paisatges amb la puresa i essència de cada estació, amb el detall del núvol, el raig de sol o l'efecte mirall del mar. L'oportunitat de veure el seu treball en una exposició que s'estrena al VINSEUM, en una dimensió que fa molta més justícia al seu treball, és un nou regal, després de compartir viatges, visions i vins. I les pàgines de vuit llibres. "La història de la fotografia pot ser contemplada com un diàleg entre la voluntat d'apropar-nos a allò real  i les dificultats per fer-ho", escrivia Fontcuberta. Ètica i estètica que Maoz Eliakim resol a la perfecció com li han reconegut els Gourmand Awards 2017 amb un premi finalista en la categoria de millor fotografia per "Retrats de Vi".

Dijous, 15 de març

19h > VINSEUM

Més informació

http://publicacions.urv.cat/noticies-sp-742790655/34-noticies/720-retrats-de-vi-al-museu-vinseum-vilafranca

 

 

 

Retrats de Vi arrels

 

        

 

 
dockset
dockset
dockset
dockset