Francesc Ferré
Perfils

Francesc Ferré

Celler Frisach

"He après que no calen secrets, que cal compartir informació i coneixement, perquè pots seguir els consells d'altres, però el teu raïm és només teu"

El poema

Al Poble Vell de Corbera

Joaquim Clua Julià

"No perdem la sensibilitat i lluitem per conservar la nostra història,
perquè en un futur ens puguem sentir orgullosos dels corberans
que un dia es van donar les mans i van intentar salvar
el que els avis dels seus avis els hi van deixar"

Retrat escrit

"Pel Poble Vell de Corbera hi hauríem de caminar descalços, és un Santuari". Carrers completament buits i cases enrunades sota un sol radiant de finals de febrer i un cel blau enteranyinat de núvols que el cerç ha desfilat. Som en un dels escenaris més dantescos de la Guerra Civil espanyola; en una comarca, la Terra Alta, que ha viscut aïllada molt de temps. "Som la cinquena província", resumeix resignat Francesc Ferré, el jove enòleg del Celler Frisach. L'art apuntala el Poble Vell amb l'Abecedari de la Llibertat, començant per una A de forja, immensa, als accessos, per bé que la Ç, de Falç, és la que guarda un significat més especial per a ell. "Les lletres han de portar a les paraules i d'aquestes n'ha de sorgir la fraternitat". 25 artistes compromesos amb aquest objectiu en un monument únic i universal a la pau.

"Els pobles no són pobres pels recursos sinó per la gent que hi viu". Rotund en les afirmacions, en Francesc es deu al territori que l'ha vist néixer i exalta sempre la tradició pagesa familiar i els episodis cruents que al segle XX patien els corberans. "Totes les cases del Poble Vell feien vi per a consum propi, de la mateixa manera que elaboraven el pa. Les runes revelen els trulls enrajolats i les trulloles. Un home consumeix una mitjana de 3.500 quilocalories avui en dia, mentre que abans era de 7.000. S'alimentaven amb un bon tros de pa, quatre figues, dues ametlles i dues avellanes, i un bon got de vi per agafar forces i treballar la terra", relata. "Fins dos anys després de la Batalla de l'Ebre ningú no va poder tornar a elaborar vi. Les vinyes de Corbera estaven arrasades. La gent del poble va sobreviure del reaprofitament de la metralla".

Continuarà...

---

"El vi encenia la taula, encenia la casa, encenia la vida"
Vicent Andrés Estellés

 

Què diuen d'ell

"Si em preguntes què m'ha sorprès més de tot el que he tastat fins ara et diré que la vernatxa blanca jove. Ara ja és un vi molt perfilat, molt varietal però aleshores, fa tres o quatre veremes, ja em va sorprendre moltíssim tastada al dipòsit. Era brutal, més tropical que ara, però recordo haver dit que Déu n'hi do! per ser els inicis. Penso que ha treballat molt bé la vinificació, com també la història, la fonètica dels vins... Els resultats són evidents"

Jaume Clua
Enòleg

Ens recomana

Mas d'en Curto (El Perelló)

"Tenen una filosofia similar a casa nostra, crec que va ser la primera casa rural de les Terres de l'Ebre i tenen un restaurant que per arribar-hi has de recórrer tres quilòmetres i mig de pista forestal (...) Se t'atura el temps, entremig de pins, a la terrassa, envoltats de gallines, ànecs, arbres fruiters... Tots els plats són molt elaborats i la Rosa, la mestressa, cuina productes típics de l'Ebre. És fantàstic veure la carbassera i com després et serveixen les carbasses arrebossades. Arribes a les dues de la tarda i a les 7 encara hi ets. Allà desconnectes. Tens vistes a la Serra de Cardó..."

 

dockset
dockset
dockset
dockset